La foscor de la nit era deliciosa,
Només la foradaven les ràpides guspires
De les nostres idees, que, avançant el present
I tot plusquamperfent aquells xarucs pretèrits,
Ens proclamaven amos, amants i poc senyors
D’aquest ara mateix que acaba de passar.
No teníem ben res a perdre, ni a guanyar.
Érem, doncs, els més rics, i en les pregones línees
De les nostres mans buides s’hi podien llegir
Futurs i pensaments xiuxiuejats a llapis.