del sol, els alts relleus de núvol blanc,
l'èxtasi dels colors! Tot es desfà,
fins la vida més íntima i humil,
com si una essència de vent, un vent
en si, s'emportés llum, formes i tons
no-res avall. Però, a pesar del mal,
de l'escenificació constant
del Triomf de la Mort, sovint, davant
del grandiós escenari del temps,
com si li perdonessis el que et fa,
sents una hermètica felicitat
i et desitges eternament mortal.
Carles Camps, El contorn de l'ombra (2006)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada