Mitja lluna de plata.
Aquella nit vam trobar-nos, perduts
en una ciutat d’ombres i fantasmes
de fang tacats de res. Ens vam trobar
i plegats vam creuar el bosc de l’asfalt
mentre el miol del somni ens adreçava
cap a una altra ciutat, assolellada
per una lluna intensa,
poblada de gats blancs,
de barques de llençols per travessar
els estanys del dolor, molles les mans
i amb vidres transparents en la mirada.
Aquella nit vas perdre
mitja lluna de plata entre els llençols,
com qui fugint s’estripa un tros de roba
a la branca d’un arbre.
Ara sentim a prop
els udols de xacals estalonant-nos.
Però a la nostra nit, la lluna és plena
i ho deixem tot enrere:
només som la carnassa tendra
de la felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada