Seguim els personatges de les ficcions perquè de fet són homes sense enigmes. L'home de debò que tenim al costat, els amics, els parents, sempre tenen al voltant una zona perenne de misteri. Un personatge de novel·la, per complicat que sigui, sempre és molt més comprensible que un de debò. Els mots, malgrat llurs profunditats oceàniques, responen sempre a coses comprometedorament concretes. El món de la novel·la és un món sense misteri. Segons el mateix Forester, les novel·les ens consolen perquè ens suggereixen l'existència d'un ordre més comprensible i ens donen la il·lusió de la perspicàcia i del poder. Si afegim que la novel·la satisfà, com el somni, en un món imaginari, però, fet i fet, equivalent al físic, el nostre etern desig d'ubiqüitat, tindre la clau de la seva popularitat. Una novel·la és, al capdevall, una mica de son a la mà. (...) La novel·la és, en certa manera, el paradís dels impotents.

A. Obiols, "Aspectes de la novel·la" Revista de Catalunya (maig 1928)