Sortim en tartana, a quarts de nou del matí. Quina delícia! Tot és serè i clar, net, límpid, dins l'aire radiant. A tots els qui ens llevem tard ens passa el mateix: estem sempre exposats al ridícul de descobrir el matí. [...]

El cavallet tira vivament. Vistes les coses a través de l'arc de la tartana, no hi ha res lleig. Per què l'arc és la forma de l'arquitectura -em demano- més susceptible d'accentuar l'instint humà per la bellesa? El simple fet de viatjar en tartana és una incitació constant -si hom no viu completament adormit- a captar la bellesa de les coses. ¿És potser la limitació que l'arc implica, l'origen d'aquest fenomen?

El quadern gris, Josep Pla