L'home no viu solament la seva vida personal com a ésser individual, sinó, conscientment o inconscientment, també la de la seva època contemporània. [...] L'individu pot tenir presents tota mena d'objectius, propòsits, esperances i perspectives, d'on treu l'impuls per esforçar-se i ser més actiu; però quan allò impersonal que l'envolta, quan la pròpia època, amb tota la vivesa externa, en el fons està mancada d'expectatives, quan es revela tàcitament desesperada, desconcertant i inútil i oposa un silenci buit a la pregunta conscient o inconscient, però d'alguna manera plantejada, sobre el darrer sentit absolut, més enllà del personal, de totes els esforços i les activitats, llavors --i justament en el cas de les persones més íntegres-- tot això té gairebé per força un cert efecte paralitzant que, abans d'arribar a l'estat anímic i moral, és capaç d'estendre's per la part física i orgànica de l'individu. Per estar d'humor per fer un esforç important que superi la mida normal, sense que l'època sàpiga donar cap resposta satisfactòria a la pregunta ¿per què?, per això cal tenir o bé una solitud i espontaneïtat moral que és rara i de naturalesa heroica, o una vitalitat molt sòlida.
Thomas Mann, La muntanya màgica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada