Si és molt cert que potser nosaltres no ho veurem, perquè ja serem
morts i enterrats, també és cert que els qui vinguin després de nosaltres
veuran que els reis de la terra o els qui governin les nacions, s'agenollaran
davant Catalunya i aleshores serà quan els qui hagin llegit aquest llibre, si
encara en queda algun exemplar, comprendran la raó que tenia el seu autor, que,
rient rient, deia les coses més serioses que es poden dir, perquè estem
persuadits que temps a venir, si les coses no canvien i van pel camí que van,
dels catalans se'n dirà "els compatriotes de la veritat" i tots els
estrangers ens miraran com si miressin la sang de la veritat, i quan donaran la mà a un germà nostre, ultra el
respecte i l'admiració que li tindran, els semblarà que toquen la veritat amb
les mans, i com que n'hi haurà molts que es posaran a plorar d'alegria, els
catalans els hauran d'eixugar els ulls amb el mocador, i ésser català
equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on un hom vagi, perquè
bastarà i sobrarà que sigui català perquè la gent el tingui a casa seva o li
pagui la fonda, que és el millor obsequi que se'ns pot fer als catalans quan anem
pel món, i, comptat i debatut, valdrà més ésser català que milionari i, com que
les aparences enganyen, encara que sigui més ignorant que un ase, quan els
estrangers veuran un català es pensaran que és un savi que porta la veritat a
la mà, i això farà que quan Catalunya es vegi reina i senyora del món serà
tanta la nostra fama i l'admiració que se'ns tindrà a tot arreu que hi haurà
molts catalans que, per modèstia, no gosaran dir que ho són i es faran passar
per estrangers.
Francesc Pujols
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada