Me'n vaig a la francesa, a la romana,
a la planxa, fet caldo, i para de ploure
i els ocells del color del cop de porta
em miren mentre marxo,
i forcen un somriure al cordill d'estendre la roba,
la moto del veí arrenca la pell morta de la tarda
i els ocells marxen i el cordill oscil·la,
i les quatre gotes que queden vives
assaboreixen el rovell de la barana,
i no sé on vaig ni què estic fent,
- perdoni, senyora, ha vist els meus estreps?