t'esveres amb la boca plena i l'entranya buida,
El teu dit assenyala la porta i els crits es fonen,
La nostra ferralla es redueix a aquest silenci que
M'esquerda les dents, i agafo la porta i me'n vaig
Guaitant cap al cel de tempesta d'estiu,
Esponja saturada d'eixugar-me la pena.