Escombrava l'eco de la memòria
Amb tremolor impacient al tou dels dits
Tot cercant antigues casualitats
Oblidades rere els armaris vells,
A dins dels meus calaixos desganats,
Sota els sofàs on dormen les estones
Deixant baba de rutina als coixins.
No servia de res. El que em mancava
No era enlloc. Desconeixia del tot
Que el que hem perdut potser ho portem posat
Massa endins per veure-ho amb els sentits.