M'arrossego com un ruixó pel fons del món.
Tot el que no em cal s'hi enganxa.
Indignació cansada, resginació ardent.
Els butxins cullen les pedres, Déu escriu a la sorra.
Cambres callades.
Els mobles a punt d'aixecar el vol al clar de la lluna.
Entro lentament a dins meu
a través d'un bosc d'armadures buides.
Tomas Tranströmer, La plaça salvatge (2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada