[...] A partir del darrer quart del segle XX, o potser ja a partir dels anys seixanta,té lloc un fenomen curiós: l'estudi de la literatura arriba a molta més gent que abans; arriba a gent que ni tan sols sent la necessitat de llegir, arriba fins i tot a no pocs estudiants de filologia que han passat més temps davant d'un televisor que davant d'un llibre. Hem de pensar que aquesta democratització, sens dubte positiva, acabarà produint, després de l'impacte inicial de l'expansió, el sediment d'uns resultats positius. De moment, però, a partir del darrer quart del segles XX, el més visible és l'emergència d'una recessió de l'interès que desperten les grans obres del passat, potser com a conseqüència d'un increment extraordinari d'ofertes massives de pseudocultura, procedents bàsicament de la televisió que, amb una astúcia considerable per augmentar les vendes, acaben donat gat per llebre a còpia d'esborrar la diferència entre text literari i producte editorial, entre literatura i premis literaris. La cultura genuïna ha estat envaïda per una caricatura o simulacre mediàtic. I, al meu entendre, això també ha estat afavorit per la democratització de què parlava abans. Seria interessant disposar d'informacions referents al nombre d'autors clàssics que llegeix la gent (no parlo de lectures obligatòries imposades a instituts i universitats, ni dels llibres que es compren i no són llegits). Si disposéssim de xifres, coneixeríem millor aquesta realitat i ens adonaríem que no hi ha més cera que la que crema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada